divendres, 12 d’octubre del 2012

11, 21 i 25 de setembre 2012: canvi sobtat de rumb



Color, alegria, munió de gent, estelades i alguna senyera, Barcelona pletòrica, harmonia, riuades de catalans, sentiment de col·lectivitat...
11 de setembre de 2012
[@MartaBallllo: #11S2012 diada històrica. Un clam clar i català. Un abans i un després ]

Americana i corbata, grisor, seriositat, protocol, tivantor,... Ras i curt: “això no ha anat bé”
21 de setembre de 2012
[@MartaBallllo: Pacte fiscal: tema central d’avui Mas-Rajoy #presidentMas no hi ha hagut marge de negociació. Porta tancada. Caldrà prendre decisions ]

Expectants, debat política general, Parlament de Catalunya,.. Tres minuts en el faristol i ha anunciat eleccions anticipades. “En situacions excepcionals, decisions excepcionals” .. “és hora del dret a l’autodeterminació”
25 de setembre de 2012
[@MartaBallllo: dies memorables per la Història de Cat. Tot el poble pendent del Parlament i l’estratègia a contrapeu de tots els partits polítics. Apassionant!]


Moments d’il·lusió, de debat al carrer -al forn de pa es parla de política- i jo -una xafardera de mena- demanant a amics i coneguts què votaran. Respostes no esperades, sorprenents, incertesa, moments vibrants,..
Tot i que les dades segueixen caient.. 30% de la població catalana en risc de pobresa extrema, segueix augmentant l’atur, amics molt propers sense feina –contra pronòstic fa ben poc temps-, cap indici de millora,... però el poble català té il·lusió.

Molt possiblement aquest moment només era factible amb el PP al govern central i CIU al govern autonòmic. Crec que Artur Mas ha estat valent. La situació d’angoixa econòmica permanent, l’11 de setembre,.. ha sabut escoltar el poble i ha reaccionat d’immediat.
Però les postures a contrarellotge i contrapeu dels partits polítics no fa bé al país. No sé si hi haurà prou temps de reflexió. El PSC perdut de fa temps en debats interns (quarta força, segons les primeres enquestes), la CUP amb assemblees territorials debatent si es presenten o no, cap possibilitat de coalicions d’esquerres, preparant programes electorals a contrarellotge (en el moment actual, no s'hi val un còpia i enganxa del programa electoral de fa dos anys),..
 
Estratègia brillant per les motivacions de CIU, però no pel país.
Considero que en el moment actual cal una majoria aclaparadora d’una determinada autodeterminació en l’arc parlamentari, però no una majoria aclaparadora de centre-dreta. Calen polítiques valentes, de reflexió, de canvi, de rebel·lió,  ... Els conservadorismes no ens valen en el moment actual.
Se sabrà mantenir la il·lusió de l’autodeterminació, fins quan? Virarem mentre el país no arria, no s’enlaira, cau en la desesperança? Moments molt difícils, sens dubte. Moments de canvis de fons i de pocs conservadorismes.
Moments apassionants i de forts contrastos. Que tinguem sort!