[XERRADA] Energies renovables i innovació

En el context de l'acta de l'Assemblea de Sant Pere Pescador del 23 d'agost se'm van plantejar una pregunta sobre energies renovables i innovació.
La pluja va decidir que la part de parlaments que s'havien de fer havent dinat fossin molt breus. Aquest escrit és el resultat del que tenia previst esquematitzar. 

La innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d'organització

- Energies renovables

La Catalunya independent ha de treballar i incorporar les energies renovables en la planificació energètica del nostre país. Serà una eina bàsica per aspirar a la sobirania energètica i a la gestió sostenible en el sector.
Hi ha molt camí per recórrer, doncs cal invertir i innovar en la implementació de les energies renovables al nostre país. Cal innovació a varis nivells:

- Tecnologia.
Cal esmerçar esforços a tenir aparells cada vegada més eficients, amb més capacitat i alhora amb menys impacte ambiental i territorial.
Em centraré, en aquesta xerrada que es fa a l'Alt Empordà, amb l'energia eòlica (doncs estem en una comarca força ventada). Un dels grans handicaps en l'energia eòlica és que aquesta no es pot emmagatzemar. És a dir, podem disposar d'energia eòlica mentre hi hagi vent i aquesta ha de ser consumida en el mateix moment, sinó cal evacuar-la a la xarxa de transport energètica. Una manera d'innovar i fer recerca seria buscar mecanismes que ens permetessin poder retenir aquesta energia i poder-la consumir en el lloc d'origen. Per altra banda, cal també pensar en aparells amb un impacte paisatgístic i ambiental menys elevat. La conglomeració de parcs eòlics en una àrea reduïda té uns impactes negatius molt importants sobre altres aspectes ambientals, com podria ser la pèrdua de biodiversitat. Per tant, cal innovar i fer recerca cap a aquest camí.

- Planificació territorial.
Cal innovar i repensar la planificació territorial energètica del país. Fins el moment aquesta manca de full de ruta ha estat una disbauxa i un despropòsit que ens ha portat en una situació molt complexa i jurídicament de difícil solució.
En el cas de l'Alt Empordà s'ha de tenir present que si ara mateix es desenvolupessin tots els projectes que estan tramitats, es conformaria una comarca paisatgísticament molt diferent. Els punts visuals i els referents paisatgístics de l'Alt Empordà canviarien per complet. En pràcticament totes les carenes i turonets de la nostra comarca hi ha previst un gran o petit projecte eòlic. Per altra banda, en la majoria de pobles de la plana hi havia projectat dos a tres macro-aerogeneradors -en un total de 32 pobles- Aquests aerogeneradors eren gegants d'una alçada superior a la torre Agbar de Barcelona. En el desenvolupament de les ZDP (zones de desenvolupament prioritària) de la comarca es plantejava una extensa zona (per sota l'Albera). I a més, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va encarregar un estudi i consensuar una zona on desenvolupar l'eòlica, aquesta era una iniciativa molt interessant, que es projectaven els aerogeneradors per la zona tot al voltant de les grans infraestructures que pertanyen al corredor mediterrani al seu pas per l'Alt Empordà (A2, TGV, AP7)
Si es desenvolupessin tots aquest projectes, us ben asseguro que perdríem bona part del nostre turisme i perdríem bona part del nostre encant paisatgístic i cultural del país. És evident i desitjable que no es desenvolupin tots els projectes. I en el context de retallades de primes que s'ha fet des de Madrid, encara menys. To i així cal planificar de nou i refer aquesta disbauxa que s'ha dibuixat en la nostra comarca.
Cal innovar en la planificació eòlica del nostre país, evidentment. En primer lloc, cal tenir molt clar quina aportació energètica ha de fer cada comarca catalana pel que fa a l'eòlica en base a la font d'energia -el vent- però també en base a la capacitat de càrrega del territori.
Aquest exercici s'ha de fer en base a totes les energies renovables (solar, eòlica, marítima,...)

- Model de gestió

Un cop planificat territorialment cal innovar també amb les vies de gestió. No és el mateix que la inversió de l'energia renovable estigui pensada per l'exclusiu benefici de les grans multinacionals del sector energètic (Gas Natural, Acciona,..), sinó que també es podria repensar qui és el beneficiari del vent que bufa a l'Empordà. Hi ha pobles d'Alemanya que són pràcticament autosuficients, que les inversions són mixtes de capital públic i privat local i que els beneficis associats a les renovables reverteixen al poble i a l'interès públic. Fins el moment, mai s'ha planificat la gestió d'aquesta manera. És una manera innovadora de planificar la gestió i alhora molt més enriquidora pel nostre país.

Desitjo una Catalunya independent cap a un model de transició energètica que ens porti a una planificació innovadora respecte les energies renovables i cap a un model d'autosuficiència energètica. Com més depenguem de l'exterior, menys seguretat tindrem.

Hem de tenir molt en compte que entrem en una situació de doble col·lapse pel que fa al sector energètic mundial. Per una banda, perquè el 80% de l'activitat que es realitza al món és provinent de la crema de combustibles fòssils. I el sector científic del país està advertint que les reserves s'estan esgotant. Encara ara hi ha pensadors que relativitzen aquesta problemàtica, com fins fa pocs anys respecte el canvi climàtic. Però és una realitat i s'està veient amb conflictes internacionals geoestratègics, com en el cas de Rússia/Ucraïna,..

Per altra banda, la crema de combustibles és el gran causant dels gasos d'efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic. Els científics han deixat d'advertir per passar a l'alarma climàtica. No podem esperar més, cal mitigar els gasos d'efecte hivernacle de manera immediata.
Per tant, la innovació amb energies renovables a nivell tecnològic, a nivell de planificació territorial i a nivell de gestió és una necessitat immediata. Un procés constituent ens permet posar fil a l'agulla i replantejar-nos de nou el model.

Per una Catalunya lliure sostenible!