Comença la desconstrucció a Irlanda

Segueix la meva dèria pel banc dolent...
A Irlanda, com a país rescatat, ja té un banc dolent (National Asset Management Agency) que funciona des de l'any 2009. Avui m'ha arribat la notícia que el banc dolent irlandès ha començat a enderrocar una urbanizació fantasma. Per tant, se'n cuida també de desconstruir.

En alguna tertúlia, de fa anys, comentàvem la possibilitat que els constructors es dediquessin a desconstruir en cas d'esclat de la bombolla immobiliària. I ja hi som!
 

Imatge del Club Med

Malauradament no tornarà a haver-hi feina per a tothom, a curt termini, i s'ha confirmat la dita de 'pa per avui i gana per demà' quan es parlava de l'especulació urbanística.I ja hi som!

 


Esperem que el banc dolent faci bé la seva feina i millori la gestió dels actius tòxics immobiliaris pensant en la gent i en el territori.

Rescat dels bancs espanyols i especulació urbanística

A principis de juliol es va fer públic el 'memoràndum of understanding' (MoU) del rescat dels bancs espanyols.
Podeu comprendre que, com a ambientòloga, hi entenc poc. Però tinc curiositat per saber com es gestionarà el que s'ha anomenat en català: el banc dolent. Una mena de gestoria de tots els actius tòxics de la banca rescatada. S'entén per actius tòxics tots els béns immobles que els bancs han embargat a aquells que no han pogut fer front al pagament de l'hipoteca o del crèdit corresponent. Aquests béns poden ser terrenys, cases, urbanitzacions, aeroports,.... Segons el MoU, el banc dolent -anomenat en anglès l'AMC, Asset Management Company,- comprarà aquests actius als bancs que han demanat ajut amb diners públics a un preu menor al d'adquisició inicial i un cop deduïdes les provisions ja fetes pel banc. 


Així, doncs, unes quantes qüestions:
- A partir d'ara els desnonaments dels bancs rescatats els gestionarà el banc dolent? Amb quines condicions? La gent que ha de tornar l'habitatge al banc seguirà amb el deute de per vida, com fins ara?
- Es posaran preus diferents segons el bé embargat? Imagino que el sòl tindrà un preu diferent, que una casa que una urbanitació a mig fer o que una urbanització acabada i buida. Això pot donar peu a que es comencin a tramitar plans parcials,.. i a construir habitatges pel simple fet que l'AMC ho comprarà a diferents preus? Tindran en compte el deteriorament ambiental i territorial amb aquestes mesures? O l'economia, l'ecologia i l'humanisme estan deslligats?
A finals d'agost aquesta gestora d'actius tòxics immbobiliaris dels bancs rescatats haurà d 'estar definida i en marxa. 

Imatge aèria de Palau-saverdera

Només a tall de curiositat, des de da un mes aproximadament s'ha tramitat un pla parcial al municipi de Roses de 1300 habitatges!! I ens vam preguntar: quin xixarel·lo s'atreveix ara a construir 1300 habitatges nous? Doncs... Iberdrola Immobiliaria SL. Mmm... alguna informació tindrà i d'alguna manera o altre en sortirà beneficiada, no creieu? Aleshores es parlava que el Banc d'Espanya preveia diferents provisions de fons segons la tipologia de bé immobiliari embargat, beneficiant les urbanitzacions a mig fer que no un sòl sense urbanitzar. Vam entendre que Iberdrola Immobiliaria sabia d'aquesta nova reglamentació del Banc d'Espanya. Caldrà veure si el banc dolent pot tenir o no alguna incidència en l'especulació urbanística. O podem donar per tancada l'especulació urbanística per començar a tractar l'habitatge com un bé necessari per viure i no per enriquir-se sense ètica ni control?

A València s'han cremat 40.000 ha

Des de fa uns dies que es parla del foc de València. Aquest matí m'ha sorprès l'àrea afectada: 40.000 hectàrees!!

El foc més virulent a la comarca de l'Alt Empordà i que encara se'n sent parlar és l'incendi de l'Albera de l'any 1986. El foc s'estenia des de El Pertús fins a Roses i de Pedret i Marzà a Terrades. L'àrea de cendra i foc afectava 26.000 hectàrees. Cal afegir la mort de quatre bombers francesos que tripulaven en un hidroavió que es va estavellar prop del castell de Requesens.
Aquesta és la referència del meu imaginari en un escenari desolador d'incendis. Tot i que no ho vaig viure en primera persona, és un tema recurrent de tertúlies i cada vegada que hi ha un foc, sigui on sigui -Califòrnia, Grècia,..- a la comarca es reviu l'incendi de l'Albera.

                                           Foto: El Punt

M'ha sorprès també llegir que a l'any 1994 hi hagué una afectació de 100.000 ha per un incendi forestal, també al País Valencià. Aquests grans incendis succeixen en àrees del mediterrani. En un article del 1995 de la UdG (autors: Josep Gordi, Josep Pintó i Josep Vila) es parla de les possibles causes, i una d'elles és:
El despoblament que ha afectat el medi rural ha suposat la desaparició d'un paisatge en mosaic (boscos, conreus, erms, masies) que ha estat substituït per àrees continues i extenses de vegetació forestal: boscos, màquies, brolles. Tanmateix, aquests espais suporten una alta freqüentació de visitants ocasionals, inexperts pel que fa al comportament adequat en un medi natural que suporta un gran risc d'incendi forestal. Es dóna, per tant, la paradoxa de veure com uns espais que han perdut un bon nombre de població permanent es veuen esporàdicament visitats per un nombre gens menyspreable de ciutadans que, en molts casos, arriben a superar les densitats de població existents abans de produir-se l'èxode rural.
La conjunció dels dos fenòmens: despoblació i constitució de grans superfícies de vegetació forestal, per una banda, i la freqüentació intensa de ciutadans inexperts, per l'altra, són, sens dubte, les causes principals que expliquen l'augment de la superfície forestal cremada que ha tingut lloc les dues darreres dècades.


Caldrà tenir-ho present i ser-ne tots plegats molt conscients per intentar trobar solucions a aquest fenomen tan devastador sobre el medi natural.