Vaig fer un escritot...
FESTA
ANIVERSARI PITA
Girona,
7 de setembre de 2014
EL
TREN DE LA VIDA.
La Pita fa 80 anys. Ara sí que no ens pots amagar l'edat. Si fem una senzilla resta ens n'adonem que vas nèixer el 1934. Segons com ens ho mirem, és una llarga vida; però si ens mirem la cronologia de la història és un gra de sorra dins una gran immensitat. Això és la relativitat del temps. Des dels primers assentaments del neolític, 4000 ac, fins ara quantes coses han passat i quantes vides han trascorregut.
La
vida d'una persona és comparable al trajecte d'un tren. Cadascú de
nosaltres som el maquinista d'aquest tren. I cada tren fa un viatge
amb un paisatge que és conformat pel moment històric que ens toca
viure. Uns esdeveniments que no podem controlar. De l'any 1934, fins
ara, ufff... quants paisatges diferents ha passat el teu tren, Pita.
Va començar el trajecte en un moment que en els parts no hi havia ni
possibilitats d'anar a un hospital, ni l'epidural. Quin patiment, el
de l'àvia Clareta, amb una bessonada a la panxa. Però quin goig fer
nèixer dues baldufes guapes, la Rosa i la Pita. Les bessones guapes
de Girona. Quan comença el trajecte del teu tren, Pita, esteu en una
república i als cinc anys ja havies passat per una guerra civil
(poca broma) Passada la guerra i amb una dictadura, va nèixer el
germà petit; bé, això de petit és un dir (el vailet va créixer
fins a 1,94 metres), passats molts anys i mentre anaves carregant
criatures al tren, mor en Franco i s'instaura la democràcia. I dins
aquesta democràcia, arriba el boom de la construcció, i després
petites crisis, i ara una de molt gran, i després d'això.... el
paisatge dirà.
I
la família Ball-llosera seguia carregant criatures al tren. La Pita
i la Menxu s'atreveixen amb quatre i la Rosa amb 7! Platja d'Aro fou
el lloc escollit per l'avi per estar tots junts. Cada estiu podíem
gaudir d'estar plegats amb la família. Moments familiars pletòrics.
I després, la vida d'alguns trens queda estruncada. L'àvia Clareta,
de manera sobtada ens deixa. La Rosa de manera prematura també.
Passats uns anys ens deixa la Menxu, i tot seguit l'avi als seus 94
anys. I després i ja instal·lat de nou a Girona ens deixa en Josep
Maria. I ara molt recentment en Quim. Però la vida continua i el
tren segueix el seu camí i qui no et diu que en qualsevol moment
podràs carregar al tren algun besnét o besneta.
I
tot i els entrebancs, el tren continua fent el seu trajecte. I aquest
tren es pot portar de moltes maneres: amb alegria, amb rencor, amb
amargor, amb optimisme,... El que marca la vida de casdascú és la
manera de viure-la. I avui, mentre ens hem estat banyant i fent el
vermut, he preguntat als teus fills, nebots, nets,... com és aquesta
maquinista del tren. T'han definida com a: entranyable, servicial,
disposada a tot, sempre amb les portes obertes per a tothom, cuinera
fantàstica de vedella amb bolets, carinyosa i familiar, lloca,
matriarcal, esplèndida, superàvia, atenta,...
La
meva impressió és que ets una maquinista fantàstica. Quan penso
amb tu, sempre veig una persona amb un somriure a la cara, passi el
que passi, peti qui peti. La família ha estat un puntal per a tu.
Sempre he pensat que el cognom Batchellí, si prové d'Itàlia, té
una potent influència sobre tu. Sempre he pensat amb l'estereotip de
mare italiana, on la família i la defensa i protecció dels teus
està per sobre de tot.
I
un clar exemple de mamma italiana és l'organització de la trobada
familiar anual. La calçotada de Tarragona ha estat la substitució
de Platja d'Aro, l'oportunitat d'estar tots junts una altra vegada i
seguir amb el contacte de tots els cosins. Un gest de gran
generositat per part teva, que diu molt de tu i de la manera que has
portat el tren.
Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada